Josep Maria Espinàs, va ser un gran observador de la vida que va plasmar en els seus llibres de viatge així com en els seus articles de diari. La frase forma part d’una entrevista en la qual ell és manifesta com presentista.

Em va semblar una definició extraordinària i que reflecteix una gran feina de consciència, on va fer que viure el moment present va ser un hàbit que va integrar totalment a la seva manera de viure i d’entendre la seva experiència vivencial.

És a més, una percepció clara del valor del viure en l’ara, perquè l’ara és l’únic espai de via real on nosaltres podem viure activament i on només en aquest moment podem actuar. El passat i el futur, no són moments reals, no hi podem actuar.

I aquesta és la base de l’atenció plena, viure el moment present tenint la capacitat de posar l’atenció de manera conscient en l’experiència actual, posant tot el seu interès, i vivint plenament, amb curiositat i acceptació. No és l’evitació dels aspectes de la nostra vida, és la possibilitat d’integrar-los i tenir la capacitat d’escollir com ens sentim, com pensem i com actuem.

El conte budista ens diu:

Un home es va apropar a un savi i va dir-li:

L’ancià va contestar-li:

Però això també ho puc fer jo, i per això, jo no soc savi. Va contestar l’home sorprès.

Aplicar l’atenció plena al mindful eating, ens permet eliminar el soroll que les dietes i els condicionants de la nostra educació envers l’alimentació, per poder connectar plenament amb els senyals del nostre cos, alhora que gaudeixes de l’acte de menjar amb els 5 sentits i acompanyant les emocions que experimentem en el moment present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *